El Terra Blanc de Vilabella

picnic_vilabella

Al bonic poble de Vilabella del Camp, situat a l’Alt Camp de Tarragona, molt proper a Valls i a la mateixa Tarragona, hi ha una àrea de pícnic, amb barbacoes, molt desconeguda del gran públic. Es diu el Terra Blanc, i està en un turonet, als afores de la vila. En aquest mateix turó hi ha situat el dipòsit municipal d’aigües que abasteix Vilabella. Es tracta d’un gran descampat, obert a tots els vents, amb taules de fusta i bancs, uns sis o set, de les més típiques, amb capacitat per a 8 o 10 persones. També hi ha un parell de barbacoes, molt malmeses pel temps i els incívics, i un parell de punts d’aigua. A l’entrada del terreny trobareu contenidors per a la brossa. No hi ha WC, ni cap altra mena de servei. La zona està rodejada amb una tanca i no hi ha limitacions en els seu us. Les vistes damunt el poble i l’Alt Camp son esplèndides, (vegeu la foto). Per l’altre costat es veu el mar, el Montmell, la Serra de Miramar i les muntanyes que separen el Camp de Tarragona del Priorat. Hi ha uns quants arbres que fan ombra, però en general encara és escassa. Cal esperar a que creixin un xic més. L’aspecte és un xic descurat i descuidat, àrid, pedregós, però hi ha bon aparcament i lloc per còrrer. Això si, sense gaire bosc. Més aviat camps de conreu ordenats, vinyes, oliveres i ametllers. Molt romà tot, molt mediterrani. En canvi si que hi ha possibilitats d’excursions i caminades maques. Per exemple seguir la pista que va cap a Salomó i baixar al riu Gaià, espai natural protegit, amb molt de bosc, molt ferèstec i salvatge, on niuen les àligues i pesquen les llúdrigues. Increible. A poc més d’un parell de kms. de l’àrea de lleure del Terra Blanc!. Qui ho diria. Podeu anar-hi amb temps de sobra i visitar el seu museu Romà Comamala, al centre del poble, obert els diumenges al matí, amb pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a 10 kms de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O podeu anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa i pujar a Vilabella a dinar a la zona de picnic. Per cert, que també n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, no obren entre setmana. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, i Vilabella te una bonica zona de pícnic amb barbacoes!.

La villa de Vilabella del Camp en el Alt Camp, cercana a Valls y Tarragona, y no lejos de Altafulla, tiene una zona de pícnic con barbacoas, bancos y mesas, puntos de agua, buén aparcamiento y mucho espacio cerca del propio pueblo, en un altozano que se llama el Terra Blanc. Podeis comer allí en família sin permisos ni restricciones, con buenas vistas a la comarca, de la montaña al mar. Rodeados de campos de cultivo, eso si, sin bosques, en un entorno un poco árido para mi gusto pero auténtico y veraz. Si añorais el bosque lo teneis fácil. Bajad por la pista que va a Salomó hasta el rio Gaià, un espacio natural protegido, boscoso, salvaje, donde la nutria pesca y el aguila caza. Increible. ¡Y solo a un par de kms. del pícnic!. También podeis llegar con tiempo y visitar su señor museo Romà Comamala, abierto los domingos por la mañana. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en el Hotel Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella tiene una zona de pícnic muy chula!.

Anuncis

Barbacoes a Pira

Riu_anguera_Pira

L’area de lleure del Riu Anguera està situada al bonic poble de Pira, a l’Alt Camp. Nosaltres hi vàrem anar des de Montblanc, per l’autopista AP-7, sortint en la sortida d’aquesta bellíssima població enmurallada i anant per la C-14 en direcció Tàrrega. A un km. o dos, dins el poblet de la Guardia dels Prats, trobareu a mà dreta, la desviació cap a Santa Coloma de Queralt per la C-241. El primer poble que arriba ja és Pira. També fàcil anar-hi per l’autovia gratuïta que porta a Lleida, l’A-2. Deixeu-la al coll de la Panadella i agafeu la carretera T-221 en direcció Santa Coloma de Queralt, un altre poble preciòs de la zona, i continueu per la C-241 camí de Montblanc. Passareu per Sarral abans d’arribar a Pira. Un cop al nostre poble, si veniu de Santa Coloma de Queralt, trobareu indicada, només veure les primeres cases, la pista encimentada que porta cap al poble de Barberà de la Conca. Si veniu de Montblanc, podeu agafar, al mig del poble, qualsevol carrer que porti a la plaça de l’església. Seguiu la pista encimentada de Barberà, que és el carrer de Jaume I, i entrareu tot seguit passar les darreres cases, en la gorxa encaixonada del riu Anguera, just sota el poble de Pira. A mà dreta veureu ja la zona de lleure. És prou bonica, ensotada, ombrívola, dins un canyó de terra rojenca, amb alts espadats. És lliure, oberta, pública, i compta amb una font d’aigua potable, unes barbacoes una mica rupestres i taules de pedra amb els seus bancs, unes circulars, i una llarga, per molta gent. Hi ha espai per poder gaudir amb la família, còrrer i jugar al llit del riu, que porta aigua i fa tolls, si l’estiu no és rigorós. Els nens i nenes xalaran. Hi ha prou espai per aparcar els cotxes. Si feu brossa heu de saber que no hi ha papereres. Cal portar les deixalles fins els contenidors de la plaça de l’església. Sigueu cívics!. El poblet de Pira és pintoresc, però el millor que te és la pròpia “Hoz” del riu Anguera, on ja està instal·lada la zona de pícnic. Però ja hem comentat que Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida és una vila medieval preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us recomanem una parada a Montblanc. No lluny de Pira i de Montblanc, teniu el monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  També podeu anar fins Barberà de la Conca, un poble amb un castell templari, i un poble partit per una esquerda que es va obrint. Potser ja no el veureu si torneu, potser l’haurà engolit la terra. Aprofiteu i seguiu la pista des de l’àrea de lleure per arribar-hi. Son 3 kms. També podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. O també voltar pels petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Santa Coloma de Queralt, on potser passareu. No deixeu de veure’n l’església gòtica, el castell i la plaça porxada. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, al poble mateix de Pira, si no us agrada el pícnic, o plou, us recomanem un parell de bars i restaurants, com per exemple Cal David, a l’Avinguda Arnau de Ponc, 15, tel: 977 88 73 16. O el Restaurant el Torrentill, al carrer Conca de Barberà, 2. Tel: 977 88 71 43 o 615 33 89 90. Podreu degustar bona carn a la brasa, i els caps de setmana un bon menú. Fora de Pira us recomanem la Fonda dels Àngels, a la plaça dels Àngels, és clar. Tel: 977860173. El millor de la vila medieval. També podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea, molt baratet. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions molt maques. Un bon lloc on passar un cap de setmana a Pira, Montlanc i la zona!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta las tierras del sur, en esta ocasión al pueblo de Pira, cercano a Montblanc, para poder comer buena carne a la brasa, o una calçotada en família, en el área de pícnic con barbacoas que hay cerca del rio Anguera, en una hoz del rio a su paso por esta localidad. Buen sitio, fuente, mesas de piedra, espacio para correr. ¿Que está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero si bién Pira quizás no es una villa preciosa, si que lo es su zona de pícnic. Y cerca tienen otros buenos motivos para bajar hasta allí. Por ejemplo visitar la ciudad de Montblanc que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Por sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a llegarse a Pira y Montblanc les sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. Todo esto a una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, de pago, salida Montblanc y luego en dirección, primero a Tàrrega por la C-14, y después a Santa Coloma de Queralt, otro pueblo precioso, por la C-241. Pira queda a la mitad de camino. O bién por la autovía A-2, la que también va a Lleida pero no es de pago. Salida en Igualada para coger la C-241 camino de Montblanc. ¡Os deseamos una buena botifarrada en familia en las barbacoas de Pira!.

Barbacoes a la Nou de Gaià

safarejos_picnic

El poblet de la Nou de Gaià està a mig camí entre Salomó i La Riera de Gaià, no gaire lluny d’Altafulla o Torredembarra. S’hi accedeix des de Barcelona per l’autopista AP-7, deixant-la a la sortida de Torredembarra i Altafulla, i girant, en sortir del peatge, a la dreta, per la carretera que va fins la Riera de Gaià. Allà heu de girar, de nou a la dreta, per la carretera puja al poble de Salomó. La Nou és el primer poble. Un poble medieval ben conservat, amb un castell molt divertit, desfigurat per una remodelació al segle XIX, però visitable, convertit en centre d’art. Per ell mateix el poble no mereixeria perdre-hi gaire estona, però sí per a les famílies amants de l’aire lliure, del pícnic i de les barbacoes en família. Perquè la Nou te un àrea de lleure nova, encara amb poca ombra, amb arbres que cal que creixin una mica més, però xula. Hi ha unes 10 taules i un parell de barbacoes de disseny, de ciment i ferro, curioses. També una zona de jocs infantils i una font. Però atenció: cal demanar un permís a l’ajuntament utilitzant un aplicatiu que trobareu a la seva web, i si voleu fer foc heu de fer-ho constar per demanar un permís de foc. Hi ha aparcament al mateix lloc. Les taules també son de disseny, amb un forat central on podreu possar-hi el vostre para-sol de platja.  Per això us recomanem que aprofiteu el dia per anar a la platja, a Altafulla, Torredembarra o la Mora. o visitar Vespella de Gaià, que està a tocar. O bé incloeu-lo dins una ruta pels cellers i bodegues modernistes dels voltants, on trobareu bon vi i bon oli. Bon pícnic a la Nou de Gaià!.

El pueblo de la Nou de Gaià está a medio camino entre Salomó y La Riera de Gaià, no muy lejos de Altafulla o Torredembarra. Se accede por la carretera que, desde la Riera sube a Salomó. La Nou es un pueblecillo medieval bien conservado, con un castillo muy divertido, desfigurado por una remodelación al siglo XIX. El pueblo, por él mismo no merecería, que  perdieramos demasiado tiempo en él, pero hay allí una zona de pícnic y barbacoas que no está mal. Los árboles son jovenes, pero ya creceran. Teneis espacio para correr, mesas y barbacoas de diseño y aparcamiento. Atención: hay que pedir permiso para usarlas. Situado en su contexto puede ser muy agradable comer allí volviendo de un dia de playa, en Altafulla, Torredembarra o La Mora. También podeis pasar por la zona de ocio tras visitar Vespella de Gaià, que está al lado. O bien incluidla dentro una ruta por las bodegas modernistas de los alrededores. Buén aceite y buén vino.

Barbacoes a Vilarodona

barbacoes_vilarodona_font

El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. L’atravessa el riu Gaià, que va una mica enfonsat quan passa pel poble, creant a la seva llera una bonica zona de vegetació, principalment àlbers. També s’hi poden trobar nombroses fonts. En concret a Vilarodona, una, anomenada per aquest motiu: la font. S’hi accedeix pel carrer de la Font, com és natural. Aquest indret disposa d’un parell o tres de taules de fusta, un parell de barbacoes, i de l’aigua de la font. Cap altre servei. Està situat molt a tocar de les cases de Vilarodona, de fet sota el poble, i per això el podríem considerar un petit parc urbà. Per arribar-hi cal agafar la desviació de l’AP-2 que porta el nom de la vila, la número 11, camí de Lleida. En arribar al poble i just en passar el pont damunt del riu Gaià, girar a mà esquerra. No hi ha gaire lloc per aparcar, però podeu deixar el cotxe per allà. El riu passa a tocar, i el lloc és ombrívol i agradable, però no hi ha gaire espai per còrrer ni jugar, tot i que si aneu cap el Gaià podreu viure petites aventures selvàtiques. Ara bé, cal dir-ho, el carrer de la Font travessa l’espai i, per tant, els cotxes travessen el lloc on la gent està menjant. Potser per aquesta raó mai no hem vist gaires famílies entaulades. Una mica més enllà si que hi ha un indret tranquil anomenat l’Albareda, on també podeu visitar un columbari romà. De fet imaginem que el públic prefereix no dinar ni sopar en mig d’una via pública tinguent a tocar l’Albareda de Santes Creus, espai de pícnic i barbacoes maravellós i magnífic, situat a només 5 kms. de Vilarodona. I així, a més, podeu visitar de passada el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer una ullada a tot plegat, fent un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. Feu servir l’àrea de pícnic de Vilarodona, o la de Santes Creus, no deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers de totes dues poblacions. Bon vi i bona teca. Si no teniu ganes de fer pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, al mateix carrer del pícnic, dins el poble mateix, naturalment al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, tiene una zona de pícnic con un par de mesas, y un par de barbacoas. La villa i la comarca es lastimosamente muy desconocida y muy bella. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. pero Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. De todas maneras si vais a hacer pícnic por la zona os recomendamos mejor Santes Creus i su arboleda. Porque esta a solo 5 kms. de Vilarodona, porque és más grande y tranquila y porque tenéis al lado el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Sant Miquel del Montmell

montmell

El Montmell és un massís de la serralada prelitoral catalana, a cavall entre el Penedès i l’Alt Camp. Son turons alts, amb vocació de muntanya, salvatges, agrestes. Tot i ser un espai molt sec, molt semblant a les serres valencianes, encara hi ha força vegetació, sobretot el pi blanc, i la garriga que dominen tot l’espai. El Montmell ofereix bones possibilitats d’excursions familiars no gaire cansades, i molt resultones. Com per exemple pujar fins l’ermita de Sant Miquel, romànica, molt rústica, a mig aire de la muntanya, ni dalt de tot, ni a baix. O bé fer la pujada completa fins la Talaià del Montmell, que no arriba als 1000 metres per poc, però que ofereix vistes increibles sobre Tarragona, tot el Penedès, Montserrat i el Pirineu. Arribareu al Montmell si aneu per l’autopista AP-7 cap a Tarragona, desviant-vos per la AP-2 cap a Lleida. Sortiu a la sortida 12, fins entrar a La Bisbal del Penedès. D’allà agafeu la TV-2401 fins La Joncosa del Montmell, poblet petit a sota mateix de la serra, al cantó del sol. Passat el poble, de baixada cap a l’Alt Camp, cap a Masllorenç, trobareu a mà dreta una desviació per un camí de sorra, força ample, però amb molts xaragalls, difícil de passar segons com. Aquesta pista forestal és la millor manera de fer una primera excursió al Montmell. La pista va pujant pel cantó de solei fins arribar a una àrea recreativa, anomenada àrea recreativa forestal del Montmell. Trobareu allà una vintena de taules, de fusta, força antigues i atrotinades, i unes quantes barbacoes, una font i lavabos. Tot al mig del bosc de pins. Per més informació cal trucar a l’ajuntament de La Joncosa, al telèfon 977688429. Podeu dinar molt bé aquí, fer-hi una bona carn a la brasa o una calçotada. Des de l’àrea podeu fer una bonica excursió familiar. Es tracta de seguir la pista, o bé anant pel bosc fins arribar a la propera església nova del Montmell. És d’estil gòtic, molt modificat, i està en ruïnes. Continuem amunt per la pista forestal, si anem en cotxe, o bé pel camí del bosc fins arribar dalt de tot del coll. Deixeu els vehicles. Veureu un sender ben marcat, a mà dreta, que puja de valent fins arribar a l’església romànica de Sant Miquel, rupestre, bonica. Una terrassa ofereix una vista espléndida de tot el Camp de Tarragona, fins el mar. Si voleu continuar fins la creu i el castell de la Talaia, a 900 metres d’alçada, cal que sortiu per l’absis de l’església i seguiu el camí que puja, grimpador, cap a la creu que corona la muntanya. El cim més alt de la serra, l’anomenada Talaia del Montmell està al costat. L’antic castell del Montmell està en un altre turó al costat. Podeu fer la ruta, o desfer-la segons les ganes de caminar que tingueu. Si seguiu la pista, des del coll, ara ja de baixada, entrareu en la amable i bonica vall de Sant Marc, a la zona d’obaga del Montmell, amb alzines i molta vegetació. Bona zona de bolets. Baixareu fins la carretera que va de Vilarodona a Aiguaviva i el Pla de Manlleu. Us recomanem que l’agafeu de pujada, a la dreta, cap a Aiguaviva i així pujareu el Montmell per la zona d’obaga. A l’arribar al coll, a mà dreta de nou, surt una pista encimentada i asfaltada a trams, que us portarà de nou a la Joncosa. Una bonica ruta per unes terres desconegudes i ignotes, per carreteres que mai no heu circulat. També hi ha la possibilitat de baixar a Vilarodona, a la vall del Gaià, per anar a veure el Monestir de Santes Creus, joia del Císter català, i dinar de pícnic o de barbacoa, a l’àrea de l’Albareda de Santes Creus, molt bonica. De fet seria bona idea fer un cap de setmana per aquestes terres. Si no feu pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. Prop del Montmell hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt maca, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines. Una agradable excursió familiar i un bon cap de setmana, si voleu!.

El Montmell es un macizo de la cordillera prelitoral catalana, a caballo entre el Penedès y el Alt Camp. Son cerros altos, con vocación de montaña, salvajes, agrestes. A pesar de ser un espacio muy seco, muy parecido a las sierras valencianas, hay bastante vegetación, sobre todo de pino blanco, y monte bajo, que domina todo el espacio. El Montmell ofrece buenas posibilidades de excursiones familiares muy resultonas. Como por ejemplo subir hasta la ermita de San Miguel, románica, muy rústica, a media altura de la montaña. O bien hacer la subida completa hasta la atalaya del Montmell, que no llega a los 1000 metros por poco, pero que ofrece vistas increíbles sobre Tarragona, todo el Penedès, Montserrat y el Pirineo. Llegarán al Montmell si van por la autopista AP-7 hacia Tarragona, desviándose por la AP-2 hacia Lleida. Salgan en la salida 12, hasta entrar en La Bisbal del Penedès. De allí tomen la TV-2401 hasta La Joncosa del Montmell, un pueblo pequeño justo debajo de la sierra. Pasado el pueblo, de bajada hacia el Alt Camp, hacia Masllorenç, encontraréis a mano derecha un desvío por un camino de tierra bastante ancho, pero con muchos baches, y difícil de pasar según cómo. Esta pista forestal es la mejor manera de hacer una primera excursión al Montmell. La pista va subiendo por el lado de la solana hasta llegar a un área recreativa, denominada área recreativa forestal del Montmell. Encontrarán allí una veintena de mesas, de madera, bastante antiguas y destartaladas, y unas cuantas barbacoas, una fuente y aseos. Todo en medio del bosque de pinos. Para más información llamar al ayuntamiento de La Joncosa, en el teléfono 977688429. Pueden comer muy bien aquí, hacer una buena carne a la brasa o una calçotada. Desde el área se puede hacer una bonita excursión familiar. Se trata de seguir la pista, o bien yendo por el bosque hasta llegar a la cercana iglesia nueva del Montmell. Es de estilo gótico, muy modificado, y está en ruinas. Continuamos arriba por la pista forestal, si vamos en coche, o bien por el camino del bosque hasta llegar arriba de la collada. Dejen allí los vehículos. Veréis un sendero bien marcado, a mano derecha, que sube duro hasta llegar a la iglesia románica de San Miguel, rupestre, bonita. Una terraza ofrece una vista espléndida de todo el Camp de Tarragona, hasta al mar. Si desean continuar hasta la cruz y el castillo de la Atalaya, a 900 metros de altura, hay que salir por el ábside de la iglesia y seguir el camino que sube, trepador, hacia la cruz que corona la montaña. El pico más alto de la sierra, la llamada Atalaya del Montmell está al lado. El antiguo castillo del Montmell está en otro cerro junto a este. Pueden hacer la rutan según las ganas de caminar que tengan. Si siguen la pista, desde el collado, ahora ya de bajada, entraréis en el amable y hermoso valle de San Marcos, en la zona de umbría del Montmell, con encinas y mucha vegetación. Buena zona de setas. Bajaréis hasta la carretera que va de Vilarodona hasta Aiguaviva y el Pla de Manlleu. Les recomendamos que la tomen de subida, a la derecha, hacia Aiguaviva y así suben el Montmell por la zona de umbría. Al llegar al coll, a mano derecha de nuevo, sale una pista de cemento, asfaltada a tramos, que les llevará de nuevo a la Joncosa. Una bonita ruta por unas tierras desconocidas y ignotas, por carreteras por las que nunca habeis circulado. También existe la posibilidad de bajar a Vilarodona, en el valle del Gaià, para ir a ver el Monasterio de Santes Creus, joya del Císter catalán, y comer de picnic o de barbacoa, en el área de la Albareda de Santes Creus , muy bonita. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana por estas tierras. Si no hacen un picnic, pueden comer muy bien en Vilarodona, y también en los pueblos de alrededor. Tenéis el restaurante Les Fonts, pequeñito y coqueto, en el centro del pueblo, o “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de restaurantes, algunos ofreciendo habitaciones, como el Hostal Grau, o bien Cal Mosso. También puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. El Pla de Santa María, a 10 kms de Vilarodona, tienen La Masía del Pla. Cerca del Montmell hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, muy bonita, o como las Viñas, en la aldea de Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines. En fin: una agradable excursión familiar y un buen fin de semana.

Ermita de Loreto

loreto_brafim

Bràfim és un poble de la comarca de l’Alt Camp, a Tarragona. Un poble de secà, ordenat i tranquil, pausat i amable. Està situat a una vintena de kms. de Tarragona capital, en la carretera que uneix aquesta ciutat amb el Pont d’Armentera, passant per Vilarodona i Santes Creus. Però la millor manera d’arribar-hi és agafar l’autopista AP-2, la que va a Lleida, la de pagament, i sortir a la sortida 11, la de Valls i Vilarodona. Cal recular una mica fins el trencall que indica Bràfim i Tarragona, en la rotonda anterior a la de sortida de l’autopista. A Bràfim teniu una església prou bonica, barroca, artística, amb un retaure també barroc, de mèrit, bonic, dedicat a Sant Jaume, patró del poble. Però el més conegut de Bràfim és l’ermita de Loreto, del segle XIX, situada en un turó, dominant el poble, (a la foto). No és bonica, ni es visita, ni te res d’especial. Però l’entorn, casolà, senzill, una mica naif, destil·la pau. Allà hi ha una zona de picnic, amb quatre columpis per a la canalla, unes taules i bancs, i unes barbacoes. No hi falta una font. Podeu fer una carn a la brasa, o portar el menjar de casa. La canalla pot còrrer, anar en bici. A l’estiu està oberta la piscina municipal, situada just al costat, on hi ha un bar per pendre quelcom. No lluny trobareu el riu Gaià, ensotat, en la petita i estreta carretera local, més aviat camí veïnal, tot i que asfaltada, que lliga Bràfim i Montferri creuant el riu per un gual. Bucòlic, tot i ser molt sec i sense cap atractiu desmesurat. Bona terra per fer-hi caminades, per anar en bici recorrent els pobles del voltant, com ara Vilabella i la seva pinacoteca, Montferri i el santuari de Montserrat, obra mestra d’en Jujol i tants d’altres. O per anar a comprar bon vi, i bon oli, a les cooperatives, com la a Cooperativa de Nulles, on podeu tastar el millor cava de la terra: l’Adernats. A només 10 kms. teniu el monestir de Santes Creus, monestir del Císter, joia del gòtic català. I a 20 kms, la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. No oblidem les platges amables de la zona, càlides, sense cap mena de perill. Us recomanem les de La Mora, la Llarga, Cala Romana…  Per dormir, si us cal, podeu anar a Tarragona mateix, hi ha bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. També podeu fer nit en un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea anar al parc o al parc aqüàtic. Si ho feu així, a La Pineda de Salou, no lluny de Tarragona, hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. O bé llogueu una casa rural a l’Alt Camp, a Bràfim, o al poblet veï de Vilabella del Camp on teniu, per exemple. Cal Parines. A Valls, hi ha l’hotel Class. I esteu a només 10 kms. A Santes Creus també hi ha un bon lloc on fer picnic: un lloc fantàstic vora el riu Gaià: l’albereda, amb taules i bancs de pedra, i també un bon restaurant: l’Hostal Grau. L’ermita de Loreto a Bràfim, el camp de Tarragona, l’encant de les coses simples!.

Bràfim es un pueblo de la comarca del Alt Camp, en Tarragona . Un pueblo de secano, ordenado y tranquilo, pausado y amable. Está situado a una veintena de kms . de Tarragona capital, en la carretera que une esta ciudad con el Pont d’Armentera, pasando por Vilarodona y Santes Creus. Pero la mejor manera de llegar es tomar la autopista AP -2 , la que en Lleida , la de pago , y salir en la salida 11 , la de Valls y Vilarodona . Hay que retroceder un poco hasta el desvío que indica Bràfim y Tarragona , en la rotonda anterior a la de salida de la autopista. En Bràfim tienen una iglesia bastante bonita, barroca , artística , con un retablo también barroco, de mérito, bonito, dedicado a Santiago, patrón del pueblo. Pero lo más conocido de Bràfim es la ermita de Loreto, del siglo XIX, situada en una colina, dominando el pueblo, (en la foto). No es bonita, ni se visita, ni tiene nada de especial. Pero el entorno, casero, sencillo, un poco naif , destila paz . Allí hay una zona de picnic , con cuatro columpios para niños , mesas y bancos , y unas barbacoas . No falta una fuente . Pueden hacer allí una carne a la brasa , o llevar la comida de casa . Los niños pueden correr, ir en bici. En verano está abierta la piscina municipal , situada justo al lado , donde hay un bar para tomar algo . No lejos se encuentra el río Gaià, en una vaguada, a la que se accede por una pequeña y estrecha carretera local , más bien camino vecinal , aunque asfaltada , que une Bràfim y Montferri, cruzando el río por un vado . Bucólico , a pesar de ser muy seco y sin ningún atractivo desmesurado . Buena tierra para hacer caminatas , para ir en bici recorriendo los pueblos de alrededor , como Vilabella y su pinacoteca , Montferri y el santuario de Montserrat , obra maestra de Jujol y tantos otros. O para ir a comprar buen vino , y buen aceite , a las cooperativas , como la Cooperativa de Nulles , que sirve el mejor cava de la tierra : el Adernats . A sólo 10 kms . tienen el monasterio de Santes Creus , monasterio del Císter, joya del gótico catalán . Y a 20 kms , la Tarraco Imperial , patrimonio de la humanidad . No olvidemos las playas amables de la zona , cálidas , sin ningún tipo de peligro . Les recomendamos las de La Mora , la Larga , Cala Romana … Para dormir , si es necesario, pueden ir a Tarragona mismo , hay buenos hoteles familiares , como el AC Tarragona o bien el Ciudad de Tarragona . También se puede hacer noche en uno de los hoteles del parque de atracciones Port Aventura . Creemos que puede ser una muy buena idea ir al parque o al parque acuático . Si lo hacen así , en La Pineda de Salou , no lejos de Tarragona , está el Hotel “La Hacienda”, un gran hotel, familiar y muy bien acondicionado , con precios sin disputa . O bien podrian alquilar una casa rural en el Alt Camp , en Bràfim , o el pueblecito vecino de Vilabella del Campo donde tienen, por ejemplo . Cal Parines . En Valls , está el hotel Class . Y está a sólo 10 kms . En Santes Creus también hay un buen lugar donde hacer picnic : un lugar fantástico cerca del río Gaià : la alameda , con mesas y bancos de piedra , y también un buen restaurante : el Hostal Grau. La ermita de Loreto en Bràfim , el campo de Tarragona , ¡el encanto de las cosas simples ! .