Les Dous a Torrelles

Les Dous és un espai maravellós, tot i que petit, humil, sense pretensions, molt casolà, molt familiar i pintoresc. Està situat ben a prop de Barcelona, al Penedès, no lluny de Vilafranca, just abans d’arribar al bonic poble de Torrelles de Foix. En aquest lloc la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però tot molt encisador. És un indret ideal per a fer-hi pic-nic, una barbacoa, una costellada o calçotada amb els amics o la família. També podeu banyar-vos a la cascada de la Dou, a la foto, o bé anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement parar-hi a fer una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i feréstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. El manteniment i explotació del lloc va a càrrec de l’ajuntament de Torrelles. Si voleu fer servir aquestes instal·lacions només us cal trucar al telèfon 93 8971001, sempre els matins de dies laborables, i de dilluns a divendres. Dissabtes, diumenges i festius l’ajuntament està tancat. Llavors us cal trucar a un mòbil, amb paciència, perquè la zona de les Dous te molt poca cobertura, durant l’horari d’obertura del bar. El mòbil és el 674 202 136. Per assegurar que tingueu lloc cal fer la reserva!. L’espai disposa de bon aparcament, just sortir de la carretera i agafar la pista ampla de sorra, a mà esquerra. És l’aparcament de les piscines municipals. Hi ha diferents àrees a diferents nivells. L’aparcament te poca ombra. De l’aparcament a les Dous hi ha uns 200 metres caminant. Allà trobareu 6 barbacoes per a carbó o llenya, que podeu portar vosaltres o comprar-la al bar. Cal que porteu taula i cadires, o que les llogueu al bar. Hi ha molt d’espai amb bona ombra, però en diferents alçades i terrasses, unes al costat de la riera, altres al costat de la magnífica font de 35 brocs. En total permeten un aforament de 100 persones. Cada persona paga un euro, els nens de menys de 12 anys no, per fer servir el paratge. Es pot fer servir cada dia de 12.00 a 20.00 hores, però no es pot encendre la barbacoa més tard de les 18.00 hores. Els caps de setmana i festius l’horari s’amplia de 9.30 h a 20.00 hores. La barbacoa es reserva fins les 14 hores. Si necessiteu més informació ja ho sabeu, truqueu: 674.202.136. El petit bar serveix vi, cervesa, vermuts, refrescs i us farà cafès per a tots. Segons com també tenen menjars, i delicatessen variades.  Allà mateix podeu comprar llenya o carbó a 5€ el paquet, en preus del 2012. També us poden llogar, si no n’heu portat, taules petites i grans, cadires i graelles, tot a preus molt populars i assequibles. Hi ha molta aigua, molta ombra i molta fresca. També servei de lavabos que son just al darrera del bar. En acabar el dinar podeu fer un volt per la riera, posar-vos en remull a la mateixa, si baixa aigua, o a la piscina, que a l’estiu te l’aigua assegurada. També podeu anar tot passejant fins a la Plaça de les Moreres per visitar el casc antic de Torrelles. Si voleu completar la jornada podeu continuar des de les Dous seguint la riera de Pontons. Trobareu un paisatge verd i salvatge que no s’espera mai al Penedès. I si seguim en cotxe per la carretera direcció Pontons, i passeu d’allà, cap a Valldosera i més amunt, acabareu per fer una ruta molt interessant i verge fins a arribar a a Santes Creus, un dels grans monestirs de la ruta del Císter,  en una excursió que pot ser de cap de setmana. A Santes Creus, també hi ha una altra àrea de picnic amb fogons i taules, i també molt bons restaurants, com ara l’Hostal Grau, el Catalunya. Si no voleu conduir tant, o només disposeu d’un dia, en pocs quilòmetres, podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix, una magnífica església romànica penjada d’un cingle des d’on es domina el Penedés sencer, o bé baixar a Sant Martí Sarroca, per on haureu passat al matí, amb el seu turó coronat pel castell medieval, i una altra església romanica de campanetes, visitable. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta. Les Dous, no us ho podeu perdre!. Las Dous es un espacio de barbacoas y picnic situado en Torrelles de Foix, en el Penedés, no lejos de Barcelona. És un espacio humilde, sin pretensiones, casero, pintoresco, y que está muy cerca de Barcelona. Allí la riera de Pontons, salva a unos metros de recorrido con unas pozas y unos saltos de agua. Nada del otro mundo pero todo muy bonito. Pues bién, en este espacio encantador se puede hacer un picnic o una barbacoa con los amigos o la família. Hay que reservar al teléfono 93 8971001, laborables, o a un móvil, el 674 202 136, los festivos. Hay una cascada, una fuente con 35 caños, un riachuelo, servicio de bar con venta de leña, vino, café o refrescos, WC y buén aparcamiento, junto al lado de las piscinas de Torrelles. No hay mesas ni sillas, pero las alquilan en le bar. Todo ordenado, com mucha sombra y espacio, aunque distribuido en terrazas. La riera de Pontons, de aquí para arriba, es un lugar verde y salvaje que no pensaban encontrar en el Penedès. Si se sigue la carretera se hace una ruta muy interesante, y muy virgen, hasta llegar a Santes Creus, uno de los grandes monasterios de la ruta del Císter, todo en pocos kms. También puede aprovechar para visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, con su castillo medieval. Todo ello justifica una jornada sencilla, pero muy completa. Puede comer en Santes Creus, donde hay un área de picnic con fogones y mesas, y también muy buenos restaurantes, como el Hostal Grau, el Cataluña o Cal Mosso, o en Vilafranca. ¡Buena barbacoa en las Dous!

El Pol d’Arbúcies

Aquesta primavera hem anat, una vegada més, a fer un dinar amb amics a les magnífiques instal·lacions de “El Pol”, un picnic familiar situat al terme municipal d’Arbúcies, en la zona natural del Parc del Montseny.  S’hi arriba molt fàcilment si aneu fins Hostalric per l’autopista AP-7, per agafar després la C-35 en direcció Sant Celoni. Passat Hostalrich, a la sortida del poble per l’altra costat, trobareu, a mà dreta la desviació cap a Arbúcies i Sant Hilari de Sacalm per la GI-552. Entre els kms. 11 i 12 d’aquesta carretera, estigueu atents, trobareu el desviament, a mà dreta, que porta a El Pol. Cal creuar la riera d’Arbúcies per un pont de ciment. L’àrea de picnic està a uns 200 mts. de la carretera, passat el riu, per un camí de terra, sense problemes. És un lloc en plena natura, amb taules de pedra, cadires, moltes barbacoes, moltíssimes, servei de bar, un camp de futbol i lavabos. També hi ha una petita granja amb uns quants animals de pagés. Ideal per passar el dia en família. Per si tot això fos poc, a més dels arbres, i de la magnífica ombra que fan a l’estiu, hi ha molt i molt d’espai per còrrer, i els infants tenen la Riera d’Arbúcies per remullar-se els peus. La típica riera del Montseny, amb pedres i gorgs, i molta vegetació, on fa bo passar-hi les calors de l’estiu. Un riuet sense perill, on els nens i nenes xipollejaran a gust. Heu de portar roba de recanvi perquè acabaran mullats segur!. Atenció!: en travessar la riera, just després d’haver deixat la carretera, el camí de El Pol és el de l’esquerra. L’altra va a un altre picnic, on no hem anat mai. Podeu visitar la seva pàgina web, on hi ha tota la informació. Cobren uns euros, pocs per cotxe, i lloguen o venen el que pogueu necessitar: llenya, graelles, pinces, menjar o beguda. El telèfon és el 972.86.09.87. El correu electrònic: picnicelpol@hotmail.com. Si us agrada una mica caminar podeu anar fins el Castell de Montsoriu, darrerament restaurat, que s’aixeca dalt d’un turó dominant la Vall d’Arbúcies. S’hi arriba per la carretera que va des del mateix picnic El Pol cap a Breda, pregunteu. També estaría bé fer un tomb per Arbúcies. En tot cas, el lloc us el recomanem de tot cor. Repetireu. Segur. Però, per contra, no us imagineu que estareu sols. No som els primers que hem descobert aquest indret. Quan hi varem anar hi havia molta gent. Hi ha dies que n’hi ha moltíssima. Esperem que no us importi estar una mica acompanyats, perquè el lloc és realment molt gran i no us estorbareu!. Bona barbacoa al Pol!.

El Pol es un picnic familiar situado en el término municipal de Arbúcies, en la zona natural del Parque del Montseny. Se llega muy fácilmente si vais hasta Hostalric por la autopista AP-7, para coger después la C-35 en dirección Sant Celoni. Pasado Hostalric, a la salida del pueblo por el otro lado, encontrarán, a mano derecha el desvío hacia Arbúcies y Sant Hilari de Sacalm por la GI-552. Entre los kms. 11 y 12 de esta carretera encontrarán el desvío a mano derecha que lleva a El Pol. El área de picnic está a unos 200 mts. de la carretera, pasado el río, por un camino de tierra. Es un lugar en plena naturaleza, con mesas, barbacoas, servicio de bar, un campo de fútbol y aseos. También hay una pequeña granja con unos cuantos animales de payés. Ideal para pasar el día en familia. Por si todo esto fuera poco, además de los árboles y el espacio para correr, los niños tienen la Riera de Arbúcies para remojarse los pies. La típica riera del Montseny, con piedras y pozas, y mucha vegetación, donde da gusto pasar los calores del verano. Un riachuelo sin peligro, donde los niños y niñas chapotearan a gusto. Hay que traer ropa de recambio porque acabarán mojados ¡seguro!. Atención: al atravesar la riera, justo después de haber dejado la carretera, el camino de El Pol es el de la izquierda. La otra va a otro picnic. Podéis visitar su página web, donde está toda la información. Cobran unos euros, pocos, por coche, y alquilan lo que podáis necesitar. El teléfono es el 972.86.09.87. El correo electrónico: picnicelpol@hotmail.com. Si os gusta un poco caminar se puede ir hasta el Castillo de Montsoriu, últimamente restaurado, que se levanta sobre una colina dominando el Valle de Arbúcies. Se llega por la carretera que va desde el mismo picnic El Pol hacia Breda, pregunten. También estaría bien dar un paseo por Arbúcies. En todo caso, el lugar os lo recomendamos de todo corazón. Repetiréis. Seguro. Pero, por el contrario, no os imagineis que estaréis solos. No somos los primeros que hemos descubierto este lugar. Cuando fuimos había mucha gente. Hay días que muchísima. ¡Esperemos que no os importe estar acompañados!.

El Pinar de Canyelles

A Canyelles, una població del Garraf, propera a Sant Pere de Ribes i Sitges, no lluny de Barcelona, hi ha un “merendero” anomenat El Pinar. A la pàgina web trobareu tot el que necessiteu sobre informació, ruta per arribar-hi, preus i instal·lacions. No n’explicarem res de tot això. Però donat que és un lloc un xic especial, si que volem fer-vos cinc cèntims sobre el què trobareu quan hi arribeu. Aquesta era una antiga casa de colònies, on nosaltres mateixos havíem anat moltes vegades, situada a la part alta de Canyelles, ja sortint del poble en direcció a Vilafranca del Penedés, per l’antiga carretera C-15. La moderna autovia passa més allunyada. Es troba en un turonet, dominant la vila, en un paisatge àrid, poc arbrat, pedregòs. Li son veïnes una sèrie d’urbanitzacions, que remunten els turons que van cap a Olèrdola, amb el seu seguit de pistes i carreteres. Més tard fou un càmping, que no va tenir gran èxit. Finalment ha acabat transformat en un espai on, aquí i allà, trobareu taules, de tota mida i manera, unes amb cadires de plàstic, altres fetes amb bancs de pedra, cobertes per uralites, per teulades, per vegetació. Hi ha una gran masia, que fou la casa de colònies que hem explicat, diversos coberts, per si plou, sales, marges florits, terraplens amb jocs infantils, gronxadors, ninots, uns quants pins, una varietat de plantes i altres objectes escampats que li donen un aire naif, provisional, lúdic, estrany. A mig camí del càmping que fou, de l’hotel que no serà mai. Teniu tota mena de serveis: aparcament, fonts, barbacoes, wàters, venda de llenya, servei de bar, i fins i tot de restaurant, hamaques… Si ho demaneu us faran animació infantil, us organitzaran una festa d’aniversari o us cuinaran una paella. Hi fa calor, molta, en aquestes terres del sud de Barcelona. No es tracta d’un espai obert, amb rius, boscos o camp per còrrer, sinó d’un recinte particular, ampli però limitat, tancat. Com una mena de Disneyland vingut a menys. Des de “El Pinar” podeu fer moltes coses. Per exemple pujar fins Olèrdola pels camins interiors. Podeu visitar aquesta increible ciutat ibera, romana i medieval, amb les seves muralles, l’església, la bassa, les tombes. Podeu ana-hi a peu, (és una bona caminada), o bé en cotxe, que son 10 minuts. Ideal també per fer una costellada tornant de les platges llargues, planes, càlides i sense perill pels infants de la Costa Daurada. De les platges amables, de sorra fina, de Sitges, de Vilanova. Ja ho sabeu, l’antiga casa de colònies del Pinar, a Canyelles, s’ha reconvertit en un espai de picnic i barbacoes, on poder fer una trobada amb els amics i familiars, on cuinar, sense problemes, unes botifarres o uns calçots, una cosa que, cada dia que passa, es torna més i més difícil!.

En Canyelles, una población del Garraf, cercana a Sant Pere de Ribes y Sitges, no lejos de Barcelona, ​​hay un “merendero” llamado El Pinar. En la página web encontrarán todo lo que necesitan saber sobre información, ruta para llegar, precios e instalaciones. No explicaremos nada de esto. Pero dado que es un lugar un poco especial, si que queremos hablar sobre el que encontrarán cuando lleguen. Esta era una antigua casa de colonias, donde nosotros mismos habíamos ido muchas veces, situada en la parte alta de Canyelles, ya saliendo del pueblo en dirección a Vilafranca del Penedés, por la antigua carretera C-15. La moderna autovía pasa más alejada. Se encuentra en una colina, dominando la villa, en un paisaje árido, poco arbolado, pedregoso. Le son vecinas una serie de urbanizaciones, que remontan los cerros que van hacia Olèrdola, con su serie de pistas y carreteras. Más tarde fue un camping, que no tuvo gran éxito. Finalmente ha terminado transformado en un espacio donde, aquí y allá, hay mesas, de todo tamaño y forma, unas con sillas de plástico, otras hechas con bancos de piedra, cubiertas por uralitas, por tejados, por vegetación. Hay también una gran masía, la que fue la casa de colonias que hemos explicado, varios cubiertos, por si llueve, salas, márgenes floridos, terraplenes con juegos infantiles, columpios, muñecos, pinos, una variedad de plantas y otros objetos esparcidos que le dan un aire naif, provisional, lúdico, extraño. A medio camino del camping que fue, del hotel que no será nunca. Tiene todo tipo de servicios: aparcamiento, fuentes, barbacoas, inodoros, venta de leña, servicio de bar, e incluso de restaurante, hamacas … Si lo solicitan les harán animación infantil, os organizarán una fiesta de cumpleaños o una boda. Hace calor, mucho, en estas tierras del sur de Barcelona. No se trata de un espacio abierto, con ríos, bosques o campo para correr, sino de un recinto particular, amplio pero limitado, cerrado. Como una especie de Disneylandia venida a menos. Desde “El Pinar” se pueden hacer muchas cosas. Por ejemplo subir hasta Olèrdola por los caminos interiores. Deben de visitar esta increíble ciudad íbera, romana y medieval, con sus murallas, la iglesia, la balsa, las tumbas. A pie, (es una buena caminata), o bien en coche, que son 10 minutos. Ideal también para hacer una barbacoa volviendo de las playas largas, planas, cálidas y sin peligro para los niños de la Costa Dorada. De las playas amables, de arena fina, de Sitges, de Vilanova. Ya saben, la antigua casa de colonias del Pinar, en Canyelles, se ha reconvertido en un espacio de picnic y barbacoas, donde poder hacer un encuentro con los amigos y familiares, donde cocinar, sin problemas, unas morcillas o unos calçots , algo que, cada día que pasa, se vuelve más y más difícil.

Aidina Park

Aidina Park és el nom d’un gran complex lúdic situat al cor de la comarca de la Anoia, prop d’Igualada, de Carme, de la Torre de Claramunt i de Capellades. Per tan no gaire lluny de Barcelona, a una hora més o menys. Està en una zona de mitja muntanya, rural, prop de boscos de pi blanc. Un paisatge ben típic de la Catalunya interior, un pèl sec, però autèntic. De tota manera no és un picnic a l’aire lliure convencional. Es tracta, més aviat d’una gran granja, una hípica amb cavalls, un gran espai organizat, és el seu negoci, tancat i vallat, tot i que amb molts alicients i espai per còrrer. De fet va començar com a hípica, i encara ho és. Podeu contractar passejades a cavall, els grans, i en poni, els petits. Hi ha una zona amb animals de granja, com ara cabres, ànecs i altres, que podeu visitar lliurement, tan si aneu a fer un picnic, com si voleu muntar en poni. La zona de picnic és gran, amb poca ombra, moderna, amb molta capacitat de gent. Hi ha taules sota cobert, per si plou. A l’estiu hi ha possibilitat de piscina. La zona d’aparcament pels cotxes també és molt gran. Si us cal allà us venen begudes i us fan café, perquè tenen un bar, i també podeu adquirir llenya o carbó. De fet fa la impressió que us organitzen qualsevol cosa que els proposeu: aniversaris, festes familiars, calçotades, dinars… La zona dels cavalls està oberta tota la setmana, excepte els dilluns, a la tarda de 17 a 20 hores. I els caps de setmana i festius, matí i tarda, de 11 a 14 hores, i de 17 a 20 hores. La zona de picnic obre només caps de setmana i festius de les 11 a les 19 hores. Podeu arribar-hi anant per l’autovia A-2, en direcció Lleida i sortir, un cop passat el túnel del Bruc, per la sortida d’Igualada i Vilafranca. A la  rotonda cal pendre cap a Vilafranca del Penedès per la carretera C-15.  Sortiu en arribar a la sortida de Capellades, Martorell i Vallbona d’Anoia, on enllaçareu amb la carretera B-224, cap a Capellades. En la següent rotonda seguiu Capellades fins trobar el rètol que indica de nou Vilafranca del Penedès. Seguiu la carretera C-244a fins trobar, a mà dreta, la desviació cap al poblet de Vilanova d’Espoia. En 500 metres sereu a l’Aidina Park. La zona, a més, està farcida de llocs interessants per anar amb la canalla. Com el Museu Molí Paperer de Capellades, preciós i molt interessant. O el perfectament conservat Castell de Claramunt, una fortalessa impressionant, fabulosa, on els nens i nenes disfrutaran imaginant-se cavallers medievals. Imaginem que anireu de picnic i barbacoa, però si volguèssiu menjar de restaurant us en recomanarem algún. Per exemple, ens agrada, a La Pobla de Claramunt, la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bona barbacoa a l’Anoia!.

Aidina Park es el nombre de un gran complejo lúdico situado en el corazón de la comarca de la Anoia, cerca de Igualada, de Carmen, de la Torre de Claramunt y de Capellades. Por tanto no muy lejos de Barcelona, ​​a una hora más o menos. Está en una zona de media montaña, rural, cerca de bosques de pino blanco. Un paisaje muy típico de la Cataluña interior, algo seco, pero auténtico. De todos modos no es un picnic al aire libre convencional. Se trata, más bien de una gran granja, una hípica con caballos, un gran espacio organizado, es su negocio, cerrado y vallado, aunque con muchos alicientes y espacio para correr. De hecho empezó como hípica, y todavía lo es. Pueden contratarse allí paseos a caballo, para los mayores, y en pony, para los peques. Hay una zona con animales de granja, tales como cabras, patos y otros, que se puede visitar libremente, tanto si vais a hacer un picnic, como si se quiere montar en pony. La zona de picnic es grande, con poca sombra, moderna, con mucha capacidad de gente. Hay mesas bajo techo, por si llueve. En verano hay posibilidad de piscina. La zona de aparcamiento para los coches también es muy grande. Si necesitais algo allí os venden bebidas y os hacen café, porque tienen un bar, y también se puede adquirir leña o carbón. De hecho da la impresión de que organizan cualquier cosa que se les propone: cumpleaños, fiestas familiares, calçotadas, comidas … La zona de los caballos está abierta toda la semana, excepto los lunes, por la tarde de 17 a 20 horas. Y los fines de semana y festivos, mañana y tarde, de 11 a 14 horas, y de 17 a 20 horas. La zona de picnic abre sólo fines de semana y festivos de las 11 a las 19 horas. Pueden llegar yendo por la autovía A-2, en dirección Lleida y salir, una vez pasado el túnel del Bruc, por la salida de Igualada y Vilafranca. En la rotonda hay tomar hacia Vilafranca del Penedès por la carretera C-15. Salid al llegar a la salida de Capellades, Martorell y Vallbona d’Anoia, donde enlazarán con la carretera B-224, hacia Capellades. En la siguiente rotonda sigan dirección Capellades hasta encontrar el rótulo que indica de nuevo Vilafranca del Penedès. Sigan la carretera C-244a hasta encontrar, a mano derecha, la desviación hacia el pueblo de Vilanova de Espoia. En 500 metros veréis el Aidina Park. La zona, además, está repleta de lugares interesantes para ir con los niños. Como el Museo Molino Papelero de Capellades, precioso y muy interesante. O el perfectamente conservado Castillo de Claramunt, una fortaleza impresionante, fabulosa, donde los niños y niñas disfrutarán imaginándose caballeros medievales. Imaginamos nosotros que iréis de picnic y barbacoa, pero por si quisierais  comer de restaurante os recomendaremos algúno. Por ejemplo, nos gusta, en La Pobla de Claramunt, la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si se necesita dormir. En Capellades encontrarán el El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el Hostal Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo. ¡Buena barbacoa en la Anoia!.

Sant Julià d’Altura

El bosc de can Deu és una extensió verda, inmensa, situada al nord de la ciutat de Sabadell, just a la sortida cap a Matadepera. Es tracta d’una enorme massa forestal de pi blanc, i alguna alzina, molt ben cuidada, neta, per evitar incendis. Dins aquest gran pulmó verd de la ciutat hi ha un munt de coses. Entre elles diverses esglésies i ermites, algunes autòctones, com la gran massa de l’església de sant Julià, d’altres transportades allà, com l’ermita romànica que abans estava al bosc de Sau. Però avui us volem parlar de Sant Julià d’Altura no pel seu valor arquitectònic, escàs, ni pels seus encants paisagístics, que en te i molt, sinó perquè en aquest indret, just a l’entrada del bosc de Can Déu, hi trobareu l’únic lloc a Sabadell on fer un pic-nic, una barbacoa, una carn a la brasa, o una calçotada en família. Es tracta de l’anomenada Àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, situada a la carretera que des de Sabadell va cap a Matadepera, la BV-1248, just al kilòmetre 4, sortint de Sabadell, a l’extrem nord del bosc. Allà podreu trobar taules, barbacoes, servei de cafeteria, bon aparcament, fonts d’aigua, labavos, i us vendran, si us cal la llenya o el carbó. I si sou despistats podeu llogar fins  graelles. També poden fer-vos un  càtering per grups, aniversaris o festes, previ encàrrec. Tot plegat, bosc, ermita, forma part de l’anomenat parc agrari de Sabadell, una anella verda de natura que rodeja la capital vallesana.  L’empresa  Serveis Global Torné gestiona l’àrea i dona com a contacte el mòbil 618 25 42 53, on us atendran, per reserves i consultes, de dimarts a divendres, i de 10 a 17 hores. Nosaltres us informem una mica per tal que us en feu una idea. Les taules son per a vuit persones i n’hi ha una quarantena. El preu és per taula, i per una jornada sencera, i l’any 2013 era de 10 €. Hi ha una trentena de barbacoes i una barbacoa especial per a  paelles. Aquestes barbacoes tenen un horari limitat a 3 hores, en tres torns, de 9 a12 hores, de 12 a 15 hores, i de 15 a 18 hores. L’ús de la barbacoa també es paga, i val com una taula, uns 10 €. Per reservar-vos-la cobren un euro més.  No tot és pagar. El lloguer de les graelles, si no les heu portat, és gratuït en reservar la barbacoa. La reserva es paga, i no te la tornen, en cap cas, tot i que poden canviar-la per una altra data. La llenya o el carbó no van amb el preu, cal pagar-les a banda. La zona de lleure està oberta tota la setmana, menys dilluns, és a dir, de dimarts a divendres de 10 a 17 hores i, els caps de setmana i festius, de 9 a 18 hores. El lloc és bonic. Hi ha molta ombra. Les taules son de fusta, amb els bancs integrats, i estan cuidades. Les barbacoes son modernes, estan en bon estat, i tota la zona està neta. L’aparcament és molt ordenat, vallat i correcte. El recinte concret de les barbacoes és resguardat, però l’espai exterior, en general, és molt i molt gran, i el bosc de Can Deu, bestial. Dins el bosc podeu arribar-vos fins la a la Masia de Can Deu,  propietat de l’obra social d’Unnim, del grup BBVA, on hi ha una granja amb animals i on podeu visitar la pròpia masia, que és molt bonica. Una sortida familiar ideal, a tocar de Sabadell, i de Barcelona.

El bosque de Can Deu es una extensión verde, inmensa, situada al norte de la ciudad de Sabadell, justo en la salida hacia Matadepera. Se trata de una enorme masa forestal de pino blanco, y alguna encina, muy bien cuidada, limpia, para evitar incendios. Dentro de este gran pulmón verde de la ciudad hay un montón de cosas. Entre ellas varias iglesias y ermitas, algunas autóctonas, como la iglesia de San Julián, otras transportadas allí, como la ermita románica que antes estaba en el bosque de Sau. Pero hoy os queremos hablar de San Julián de Altura no por su valor arquitectónico, escaso, ni por sus encantos paisajísticos, que los tiene, y muchos, sinó porque en este lugar, justo a la entrada del bosque de Can Déu, encontrarán el único lugar en Sabadell donde hacer un picnic, una barbacoa, una carne a la brasa, o una calçotada en familia. Se trata de la llamada Área de ocio de San Julián de Altura, situada en la carretera que desde Sabadell va hacia Matadepera, la BV-1248, justo en el kilómetro 4, saliendo de Sabadell, en el extremo norte del bosque . Allí podrán encontrar mesas, barbacoas, servicio de cafetería, buen aparcamiento, fuentes de agua, lavabos, y os venderán, si lo necesitais, la leña o el carbón. Y si sois muy despistados os pueden alquilar hasta parrillas. También pueden hacerles un catering para grupos, cumpleaños o fiestas, previo encargo. Todo ello, bosque, ermita, forma parte del llamado parque agrario de Sabadell, un anillo verde de naturaleza que rodea la capital vallesana. La empresa Servicios Global Torné gestiona el área y da como contacto el móvil 618 25 42 53, donde les atenderán, por reservas y consultas, de martes a viernes, y de 10 a 17 horas. Nosotros os informamos un poco para que os hagáis una idea. Las mesas son para ocho personas y hay una cuarentena. El precio es por mesa, y por una jornada entera, y en el año 2013 era de 10 €. Hay una treintena de barbacoas y una barbacoa especial para paellas. Estas barbacoas tienen un horario limitado a 3 horas, en tres turnos, de 9 a 12 horas, de 12 a 15 horas, y de 15 a 18 horas. El uso de la barbacoa también se paga, y vale como una mesa, unos 10 €. Para reservarla cobran un euro más. No todo es pagar. El alquiler de las parrillas, si no las habeis llevado, es gratuito al reservar la barbacoa. La reserva se paga, y no te la devuelven, en ningún caso, aunque pueden cambiarla por otra fecha. La leña o el carbón no va con el precio, hay que pagarlo aparte. La zona de ocio está abierta toda la semana, excepto los lunes, es decir, de martes a viernes de 10 a 17 horas y, los fines de semana y festivos, de 9 a 18 horas. El lugar es hermoso. Hay mucha sombra. Las mesas son de madera, con los bancos integrados, y están cuidadas. Las barbacoas son modernas, están en buen estado, y toda la zona está limpia. El aparcamiento es muy ordenado, vallado y correcto. El recinto concreto de las barbacoas está resguardado, pero el espacio exterior, en general, es muy, muy grande, y el bosque de Can Deu, bestial. Dentro del bosque pueden llegarse hasta la la Masía de Can Deu, propiedad de la obra social de Unnim, del grupo BBVA, donde hay una granja con animales y donde se podrá visitar la propia masía, que es muy bonita. Una salida familiar ideal, cerca de Sabadell, y de Barcelona.

Els Àngels

El Santuari dels Àngels és un mite per Girona i els gironins. Una fita ineludible. El lloc on tot gironí ha d’anar un cop a la vida, com a mínim. La seva fama es transversal. Avis, iaies, famílies, tothom ha pujat als Àngels. Perquè aquesta església blanca, situada al bell mig de les Gavarres, penjada literalment damunt la ciutat de Girona i la seva plana, exerceix una potent força tel·lúrica, una atracció mineral, geològica, vital i total. Us recomanem vivament una anada al Àngels amb la família. Per disfrutar del bosc intacte, fet d’alzines centenàries, de l’aire pur, els espais oberts, i les vistes inacabables. Perquè des del cim altaner, des dels 500 mts. de la muntanya on està l’ermita, es divisen el Gironés sencer, el mar de la Costa Brava amb les Medes com vaixells surant, el Pirineu nevat, Montseny  i les Guilleries. Podeu arribar-hi de moltes maneres. La més fàcil és anar camí de Girona, però sortint de l’AP7 abans, a la sortida de l’aeroport, per exemple. D’allà preneu l’antiga N-II, i agafeu en sentit França, oblidant l’entrada a Girona Sud. Es tracta de prendre la variant que volta Girona per l’est, travessant les Gavarres. Esteu atents a la sortida que mena a Quart, i a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, i a la mateixa Girona per aquesta via. Preneu-la. En una rotonda, estigueu ben atents hi ha l’indicador  que senyala la pista que puja al Santuari. Tranquils, fa pujada, te moltes voltes, va pel mig del bosc, però està ben asfaltada. També podeu agafar la mateixa pista si us fiqueu dins Girona, però serà més embolicat. O bé podeu passar Girona, sortir en direcció La Bisbal, Palamós i Celrà i, anant d’aquest poble en direcció a Bordils, fixar-se, a mà dreta en el trencall que va a Sant Martí Vell i Madremanya. Des d’aquesta carretera també trobareu l’indicador de la pista que puja als Àngels. Si sou una família caminadora podeu fer-ho a peu, millor des de Celrà, més directe, o bé des de Girona capital, anant per la vall de Sant Daniel, riera amunt. A dalt trobareu aparcament de sobra, una àrea de picnic, amb taules i barbacoes, que funciona només a l’hivern, d’octubre a març, pel tema incendis forestals, bar, restaurant i un acollidor hostalet rural, recien renovat, que proposa un munt d’activitats interessants, com ara observacions d’estels, música en viu, o pel·lícules a la fresca, a l’estiu. Hi ha molt d’espai per còrrer i és un lloc ideal per fer una sortida d’un dia, o per dormir en un cap de setmana a Girona, visitant aquesta maravellosa ciutat, la seva catedral, el barri medieval i el call jueu. El santuari dels Àngels, a Girona, ja el coneixeu?.

El Santuario de Els Ángels es un mito en Girona y entre los gerundenses. Un hito ineludible. El lugar donde todo gerundense tiene que ir una vez en la vida, como mínimo. Su fama se hizo transversal. Abuelos, abuelas, familias, todo el mundo ha subido. Porque esta iglesia blanca, situada en medio de las Gavarres, colgada literalmente sobre la ciudad de Girona y su llano, ejerce una potente fuerza telúrica, una atracción mineral, geológica, vital y total. Recomendamos vivamente una ida al Ángeles con la familia. Para disfrutar del bosque intacto, hecho de encinas centenarias, del aire puro, los espacios abiertos, y las vistas interminables. Porque desde su cumbre, desde los 500 mts. de la montaña donde está la ermita, se divisa el Gironés entero, el mar de la Costa Brava con las islas Medes como barcos flotando, el Pirineo nevado, el Montseny y las Guilleries. Pueden llegar de muchas maneras. La más fácil es ir camino de Girona, pero saliendo de la AP7 antes, justo en la salida del aeropuerto, por ejemplo. De allí hay que tomar la antigua N-II, y ir en sentido Francia, olvidando la entrada a Girona Sur. Se trata de coger la variante que rodea Girona por el este, atravesando las Gavarres. Estad atentos a la salida que conduce a Quart, y a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, y a la misma Girona. Tomadla. En una rotonda, estad atentos, está el indicador que señala la pista que sube al Santuario. Tranquilos, aunque es en cuesta, y tiene muchas curvas, y va por el bosque, está bien asfaltada. También se puede tomar la misma pista si os metéis dentro de Girona, pero será más lioso. O bien se puede optar por pasar Girona de largo, y salir en dirección La Bisbal, Palamós y Celrà y, yendo de este pueblo en dirección a Bordils, fijarse, a mano derecha en el cruce que va a Sant Martí Vell y Madremanya. Desde esta carretera también encontrarán el indicador de la pista que sube a los Ángeles. Si es una familia andarina puedensubir a pie, mejor desde Celrà, que es más directo, pero también desde Girona. Arriba hay aparcamiento de sobra, un área de picnic, con mesas y barbacoas, que funciona sólo en invierno, de octubre a marzo, por el tema incendios forestales, bar, restaurante y un acogedor hostal rural, recien renovado, que propone un montón de actividades interesantes, como observaciones de estrellas, música en vivo, o películas al aire libre, en verano. Hay mucho espacio para correr y es un lugar ideal para hacer una salida de un día, o para dormir en un fin de semana en Girona, visitando esta maravillosa ciudad, su catedral, el barrio medieval y el barrio judío. El santuario de Els Ángels, en Girona, ¿lo conocen?.

Font del Ferro a Girona

A Girona hi ha un lloc amagat, en un indret molt estimat pels gironins. Un indret calmat i ferèstec, on és possible el contacte amb la natura. Recentment remodelat per l’ajuntament hi trobareu lloc per aparcar, encara que el camí que hi porta és enrevessat i estret, i una zona de lleure amb taules, cadires i barbacoes. Es tracta de la mítica Font del Ferro, que està a la maravellosa Vall de Sant Daniel. Per arribar-hi sense pèrdua us recomanem de seguir les indicacions Sant Daniel, o Vall de Sant Daniel, a partir del monestir de Sant Pere de Galligans, al centre històric de Girona. Ja aquesta església romànica magnífica és una fita que no podeu deixar d’admirar, com també ho és la petita esglesiola de Sant Nicolau, al seu costat, a l’altra costat de la carretera què, precisament, s’enfila cap el monestir benedictí de Sant Daniel. Seguiu la carretera fins aquest cenobi de monges de clausura, llàstima que no pugui ser visitat, i gireu a mà esquerra, pel carrer Tambor, travessant una urbanització. Després cal continuar el camí i seguir fins cementiri de la Vall de Sant Daniel, passar davant de Can Roure, que queda a la dreta, i desviar-vos, a mà dreta, per seguir el camí de Can Nofre i la Font del Ferro. Si, per casualitat, us passeu de llarg, veureu la fàbrica de Can Saguer. Això vol dir que heu de recular uns 200 mts, fins trobar el camí, que ara, lògicament, us quedarà a l’esquerra. Bon lloc per dinar, per fer un bon pic-nic i, si no està prohibit per raó dels incendis, fer una barbacoa. La font és fresca i hi ha molt espai per còrrer. També possibilitats de fer una caminada pel bosc i, els més valents potser pujar al Santuari dels Àngels, però això ja seria una senyora excursió. Aprofiteu per fer turisme per la bellíssima ciutat de Girona, que ens encanta!.

En Girona hay un lugar escondido, un lugar muy querido por los gerundenses. Un lugar calmado y salvaje, donde es posible el contacto con la naturaleza. Recientemente remodelado por el ayuntamiento encontrarán allí sitio para aparcar, aunque el camino que os lleva es enrevesado y estrecho, y una zona de ocio con mesas, sillas y barbacoas. Se trata de la mítica Fuente del Hierro, que está en la maravillosa Valle de San Daniel. Para llegar sin pérdida recomendamos seguir las indicaciones San Daniel, o Valle de San Daniel, a partir del monasterio de San Pedro de Galligans, en el centro histórico de Girona. Ya esta iglesia románica magnífica es un hito que no pueden dejar de admirar, como también lo es la pequeña iglesia de San Nicolás, a su lado, al otro lado de la carretera que, precisamente, sube hacia el monasterio benedictino de San Daniel. Sigan esa carretera hasta este cenobio de monjas de clausura, una lástima que no pueda ser visitado, y giren a mano izquierda, por la calle Tambor, atravesando una urbanización. Después hay que continuar el camino y seguir hasta cementerio del Valle de San Daniel, pasar delante de Can Roure, que queda a la derecha, y desviarse a mano derecha, para seguir el camino de Can Nofre y la Fuente del Hierro. Si, por casualidad, se pasasen de largo, verán la fábrica de Can Saguer. Esto quiere decir que deben retroceder unos 200 mts, hasta encontrar el camino, que ahora, lógicamente, les quedará a la izquierda. Buen lugar para comer, para hacer un picnic y, si no está prohibido debido a los incendios, una barbacoa. La fuente es fresca y hay mucho espacio para correr. También posibilidades de hacer una caminata por el bosque y, los más valientes quizás subir al Santuario de los Ángeles, pero eso ya sería una señora excursión. Aprovechen para hacer turismo por la bellísima ciudad de Girona, que… ¡nos encanta!.

Can Cases a Martorell

El parc de Can Cases es troba a Martorell, i ocupa una superfície forestal de 22 hectàrees. Hi ha de tot. A l’entrada hi ha un aparcament i, al costat la zona de barbacoes i un pícnic. Hi ha també un bar i els lavabos. Més endavant hi ha un altre aparcament, amb un àrea de jocs infantils, una zona esportiva i més allunyada una pineda. Hi trobareu un total de 24 barbacoes i 25 taules. Totes son de lliure accés, no cal pagar res. Hi ha fonts, un camp de bàsquet i de futbol i unes pistes de petanca. Està obert de 10 a 20.00 hores tots els dies de l’any.  Des del pícnic hi ha molts camins per fer bones passejades, camins que s’endinsen al bosc o travessen torrents, fonts naturals i basses. Ideal per a un matí de passejades a peu o en bicicleta de muntanya, i fins a cavall. Hi ha molta vegetació, de tota mena, arbres de ribera, pins, brolla… que amaga moltes espècies d’ocells que faran les delícies dels ornitòlegs aficionats. Com hem dit obre de 10 del matí a 8 de la tarda tots els dies del l’any.  Atenció: a l’estiu, durant tot el mes d’agost, o si hi ha perill d’incendi, es prohibeix l’accés de vehicles fins i tot als aparcaments habilitats, encara que és possible aparcar als carrers del barri de Can Cases, que està a tocar. Pels vostres infants trobareu  gronxadors, tobogans amb zones de sorra i zones d’aventura amb cordes. Els caps de setmana obren les barbacoes, (a l’estiu poden estar tancades pel risc d’incendi). Teniu també un camp de fútbol i pistes de petanca. Els nens i nenes s’ho passen pipa corrent amb els seus pares i mares pels boscos i camins, on poden jugar sense perill i amb total llibertat. Els adults poden organitzar menjars amb la família a la zona de barbacoes, i passar un dia de relax amb familiars i amics. Si us agrada el bosc i la muntanya, caminar i gaudir de la natura aquest parc forestal és ideal per a vosaltres. Trobar-lo no és fàcil, però intentarem indicar-vos el camí. Millor si arribeu fins a Martorell per la AP-7, autopista de Tarragona, la de peatge. Deixeu-la a Martorell, pagueu el peatge i aneu en direcció al brancal de connexió amb l’A-2 que va a Lleida. Però abans d’arribar, deixeu-lo per anar cap al centre de la ciutat, sortida ben indicada. Sortireu a una rotonda, i cal que seguiu fins la següent. En aquesta segona rotonda gireu a la dreta, per l’Avinguda Can Cases, dins el barri del mateix nom. Passeu una nova rotonda, però seguint recte, i travessareu per sobre del mateix brancal de connexió de les autopistes per on heu arribat. Tot just travessar aquesta autopista, ja podeu aparcar a mà esquerra. Ja sou al parc de Can Cases. Si veniu per la A-2, l’autovia gratuïta que va a Lleida, cal passar de llarg Martorell i sortir en direcció a l’AP-7, pel brancal de connexió. Deixeu-lo per anar cap a Martorell Centre i, un cop arribeu a la rotonda, seguiu les mateixes instruccions d’abans. Bona diada al Parc Forestal de Can Cases!.

El parque de Can Cases se encuentra en Martorell, y ocupa una superficie forestal de 22 hectáreas. Hay de todo. Muchos caminos que se adentran en el bosque o que atraviesan torrentes, fuentes naturales y balsas, y también dispone de instalaciones para las familias, como barbacoas. Ideal para una mañana de paseos a pie o en bicicleta de montaña, y hasta a caballo. Hay mucha vegetación, de todo tipo, árboles de ribera, pinos, matorral … que esconde muchas especies de aves que harán las delicias de los ornitólogos aficionados. Abre de 10 de la mañana a 8 de la tarde todos los días del año. Atención: en verano, durante todo el mes de agosto, o si hay peligro de incendio, se prohíbe el acceso de vehículos incluso en los aparcamientos habilitados, aunque es posible aparcar en las calles del barrio de Can Cases , que está al lado. Para vuestros niños encontrarán columpios, toboganes con zonas de arena y zonas de aventura con cuerdas. Los fines de semana abren las barbacoas, (en verano pueden estar cerradas por el riesgo de incendio). Tiene también un campo de fútbol y pistas de petanca. Los niños y niñas se lo pasan pipa corriendo con sus padres y madres por los bosques y caminos, donde pueden jugar sin peligro y con total libertad. Los adultos pueden organizar comidas con la familia en la zona de barbacoas, y pasar un día de relax con familiares y amigos. Si os gusta el bosque y la montaña, caminar y disfrutar de la naturaleza este parque forestal es ideal para vosotros. Encontrarlo no es fácil, pero intentaremos indicarles el camino. Mejor si llegan hasta Martorell por la AP-7, autopista de Tarragona, la de peaje. Hay que dejar-la en la salida Martorell, pagar el peaje e ir en dirección al ramal de conexión con la A-2 que va a Lleida. Pero antes de llegar, hay que dejarlo para ir hacia el centro de la ciudad, salida bien indicada. Saldréis a una rotonda, y hay que seguir hasta la siguiente. En esta segunda rotonda giren a la derecha, por la Avenida Can Cases, en el barrio del mismo nombre. Pasen una nueva rotonda, pero siguiendo recto, y atravesaréis por encima del mismo ramal de conexión de las autopistas por donde habeis llegado. Nada más cruzar esta autopista, ya pueden aparcar a mano izquierda. Ya estais en el parque de Can Cases. Si vienen por la A-2, la autovía gratuita que va a Lleida, hay que pasar de largo Martorell y salir en dirección a la AP-7, por la conexión, y dejarla para ir hacia Martorell Centro y, al llegar a la rotonda, sigan las mismas instrucciones de antes. ¡Buena jornada en el Parque Forestal de Can Cases!.

Ermita de Loreto

Bràfim és un poble de la comarca de l’Alt Camp, a Tarragona. Un poble de secà, ordenat i tranquil, pausat i amable. Està situat a una vintena de kms. de Tarragona capital, en la carretera que uneix aquesta ciutat amb el Pont d’Armentera, passant per Vilarodona i Santes Creus. Però la millor manera d’arribar-hi és agafar l’autopista AP-2, la que va a Lleida, la de pagament, i sortir a la sortida 11, la de Valls i Vilarodona. Cal recular una mica fins el trencall que indica Bràfim i Tarragona, en la rotonda anterior a la de sortida de l’autopista. A Bràfim teniu una església prou bonica, barroca, artística, amb un retaure també barroc, de mèrit, bonic, dedicat a Sant Jaume, patró del poble. Però el més conegut de Bràfim és l’ermita de Loreto, del segle XIX, situada en un turó, dominant el poble, (a la foto). No és bonica, ni es visita, ni te res d’especial. Però l’entorn, casolà, senzill, una mica naif, destil·la pau. Allà hi ha una zona de picnic, amb quatre columpis per a la canalla, unes taules i bancs, i unes barbacoes. No hi falta una font. Podeu fer una carn a la brasa, o portar el menjar de casa. La canalla pot còrrer, anar en bici. A l’estiu està oberta la piscina municipal, situada just al costat, on hi ha un bar per pendre quelcom. No lluny trobareu el riu Gaià, ensotat, en la petita i estreta carretera local, més aviat camí veïnal, tot i que asfaltada, que lliga Bràfim i Montferri creuant el riu per un gual. Bucòlic, tot i ser molt sec i sense cap atractiu desmesurat. Bona terra per fer-hi caminades, per anar en bici recorrent els pobles del voltant, com ara Vilabella i la seva pinacoteca, Montferri i el santuari de Montserrat, obra mestra d’en Jujol i tants d’altres. O per anar a comprar bon vi, i bon oli, a les cooperatives, com la a Cooperativa de Nulles, on podeu tastar el millor cava de la terra: l’Adernats. A només 10 kms. teniu el monestir de Santes Creus, monestir del Císter, joia del gòtic català. I a 20 kms, la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. No oblidem les platges amables de la zona, càlides, sense cap mena de perill. Us recomanem les de La Mora, la Llarga, Cala Romana…  Per dormir, si us cal, podeu anar a Tarragona mateix, hi ha bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. També podeu fer nit en un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea anar al parc o al parc aqüàtic. Si ho feu així, a La Pineda de Salou, no lluny de Tarragona, hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. O bé llogueu una casa rural a l’Alt Camp, a Bràfim, o al poblet veï de Vilabella del Camp on teniu, per exemple. Cal Parines. A Valls, hi ha l’hotel Class. I esteu a només 10 kms. A Santes Creus també hi ha un bon lloc on fer picnic: un lloc fantàstic vora el riu Gaià: l’albereda, amb taules i bancs de pedra, i també un bon restaurant: l’Hostal Grau. L’ermita de Loreto a Bràfim, el camp de Tarragona, l’encant de les coses simples!.

Bràfim es un pueblo de la comarca del Alt Camp, en Tarragona . Un pueblo de secano, ordenado y tranquilo, pausado y amable. Está situado a una veintena de kms . de Tarragona capital, en la carretera que une esta ciudad con el Pont d’Armentera, pasando por Vilarodona y Santes Creus. Pero la mejor manera de llegar es tomar la autopista AP -2 , la que en Lleida , la de pago , y salir en la salida 11 , la de Valls y Vilarodona . Hay que retroceder un poco hasta el desvío que indica Bràfim y Tarragona , en la rotonda anterior a la de salida de la autopista. En Bràfim tienen una iglesia bastante bonita, barroca , artística , con un retablo también barroco, de mérito, bonito, dedicado a Santiago, patrón del pueblo. Pero lo más conocido de Bràfim es la ermita de Loreto, del siglo XIX, situada en una colina, dominando el pueblo, (en la foto). No es bonita, ni se visita, ni tiene nada de especial. Pero el entorno, casero, sencillo, un poco naif , destila paz . Allí hay una zona de picnic , con cuatro columpios para niños , mesas y bancos , y unas barbacoas . No falta una fuente . Pueden hacer allí una carne a la brasa , o llevar la comida de casa . Los niños pueden correr, ir en bici. En verano está abierta la piscina municipal , situada justo al lado , donde hay un bar para tomar algo . No lejos se encuentra el río Gaià, en una vaguada, a la que se accede por una pequeña y estrecha carretera local , más bien camino vecinal , aunque asfaltada , que une Bràfim y Montferri, cruzando el río por un vado . Bucólico , a pesar de ser muy seco y sin ningún atractivo desmesurado . Buena tierra para hacer caminatas , para ir en bici recorriendo los pueblos de alrededor , como Vilabella y su pinacoteca , Montferri y el santuario de Montserrat , obra maestra de Jujol y tantos otros. O para ir a comprar buen vino , y buen aceite , a las cooperativas , como la Cooperativa de Nulles , que sirve el mejor cava de la tierra : el Adernats . A sólo 10 kms . tienen el monasterio de Santes Creus , monasterio del Císter, joya del gótico catalán . Y a 20 kms , la Tarraco Imperial , patrimonio de la humanidad . No olvidemos las playas amables de la zona , cálidas , sin ningún tipo de peligro . Les recomendamos las de La Mora , la Larga , Cala Romana … Para dormir , si es necesario, pueden ir a Tarragona mismo , hay buenos hoteles familiares , como el AC Tarragona o bien el Ciudad de Tarragona . También se puede hacer noche en uno de los hoteles del parque de atracciones Port Aventura . Creemos que puede ser una muy buena idea ir al parque o al parque acuático . Si lo hacen así , en La Pineda de Salou , no lejos de Tarragona , está el Hotel “La Hacienda”, un gran hotel, familiar y muy bien acondicionado , con precios sin disputa . O bien podrian alquilar una casa rural en el Alt Camp , en Bràfim , o el pueblecito vecino de Vilabella del Campo donde tienen, por ejemplo . Cal Parines . En Valls , está el hotel Class . Y está a sólo 10 kms . En Santes Creus también hay un buen lugar donde hacer picnic : un lugar fantástico cerca del río Gaià : la alameda , con mesas y bancos de piedra , y también un buen restaurante : el Hostal Grau. La ermita de Loreto en Bràfim , el campo de Tarragona , ¡el encanto de las cosas simples ! .

Santa Creu d’Olorda

Dins el Parc Natural de Collserola, a tocar de Barcelona, hi ha espais que mereixen una visita familiar. Per molts motius. Per les vistes que ofereixen. Pels espais oberts dels que la canalla pot gaudir, i fins i tot per raons culturals, naturals o de paisatge.  Avui presentem un d’aquest espais. És un lloc ideal per treure els infants a jugar i còrrer. Hi ha grans esplanades. També és fantàstic per anar-hi de pic-nic. Hi ha taules, barbacoes i fogons per fer-hi carn a la brasa. L’aparcament és generòs, i l’accés fàcil. La única pega és que els dies de festa hi puja molta, molta gent. És un dels “merenderos” preferits de Barcelona. Està obert de dilluns a dijous i els festius, de 9 a 17 hores, al llarg de l’any. A l’estiu l’horari és de dilluns a diumenge, i també festius de 9 a 16 hores, i de nit, de 19 a 24 hores. S’hi pot arribar des de Barcelona, naturalment, per la carretera que va a Molins de Rei, però també des de Valldoreix, i fins de Sant Feliu de Llobregat, per una pista de terra, ampla i segura. A més de les esplanades, l’aparcament i l’ermita, gaudireu de boscos, senders, i camins de bici. De tota manera la millor forma d’anar-hi és des de Barcelona, pel barri de Sarrià, agafant la carretera que puja cap a Vallvidrera, però desviant-vos, atenció!, un km. abans d’arribar a Vallvidrera poble. Cal agafar llavors la carretera que va cap a Molins de Rei: la BV 1468. Tranquils, perquè el creuament està ben senyalitzat, però cal estar atent. Si veniu des del Tibidabo, llavors cal travessar Vallvidrera en direcció Barcelona i Sarrià, i agafar la carretera que baixa a Molins de Rei, la BV-1468, a mà dreta. La carretera careneja, amb vistes a Sant Pere Màrtir i el Baix Llobregat, fins que a l’arribar al coll. Llavors ja veureu l’ermita i l’aparcament. Està indicat: Santa Creu d’Olorda. L’ermita és románica amb afegitons posteriors. Enganxada, veurem la casa de l’ermità, avui un restaurant de carn a la brasa, Si us cal informació, truqueu: 936 689 665. Us vendran llenya, vi, i podreu encarregar plats cuinats, si no voleu dinar allà mateix. Completen els equipaments àmplies explanades assolellades, però, com ja hem dit abans, amb força bosc. També us hem citat, i ho tornem a fer el gran aparcament. El més bonic, insistim, el què més ens agrada, és que, quan sortiu de l’àrea d’esbarjo, deseguida trobareu ben aviat el bosc, força tupid. No deixeu d’arribar-vos fins l’antiga pedrera dels ocells, que és un espai de gran interès geològic, mineralògic i naturalista, molt ben restaurat. Ara és un indret fresc i humid on niuen molts ocells. També podeu fer diversos itineraris de natura, per la vessant més ombrívola, baixant cap a les valls de Santa Creu i Sant Feliu. Si sou bons caminadors podeu arribar-vos fins el santuari de la Salut o fins a Castell Ciuró. La carretera BV 1468, continua cap a Sant Bartomeu de la Quadra, on hi ha altres espais interessants, com ara la Rierada, i acaba a Molins de Rei. De Santa Creu d’Olorda, una pista de terra, d’ús industrial (pedreres), baixa a Sant Feliu de Llobregat, però cal vigilar-ne l’estat. Us agradarà Santa Creu, i tan a tocar de Barcelona!.

Dentro del Parque Natural de Collserola, cerca de Barcelona, hay espacios que merecen una visita. Hoy presentamos uno de estos espacios. Es ideal para sacar a los niños a jugar y correr. Hay grandes explanadas. También es fantástico para ir allí de picnic. Hay mesas y fogones para hacer carne a la brasa. El aparcamiento es generoso, y el acceso fácil. La única pega es que los días de fiesta sube mucha, mucha gente. Puedes llegar desde Barcelona-Sarrià, tomando la carretera hacia Vallvidrera, pero desviándote, ¡atención!, justo un km. antes de llegar a Vallvidrera pueblo. Hay que coger la carretera que va hacia Molins de Rei: la BV 1468. Tranquilos, porque el cruce está bien señalizado, pero hay que estar atentos. Si se viene desde el Tibidabo, entonces hay que atravesar Vallvidrera en dirección Barcelona y Sarrià, y tomar la carretera que baja a Molins de Rei, la BV-1468, a mano derecha. La carretera mantiene la altura, con vistas a Sant Pere Mártir y el Baix Llobregat, hasta que al llegar a la collada. Entonces ya veréis la ermita y el aparcamiento. Está indicado: Santa Creu d’Olorda. La ermita es románica con añadidos posteriores. Pegada, veremos la casa del ermitaño, hoy un restaurante de carne a la brasa, Tel. 936 689 665, donde se puede comprar leña, vino, y encargar platos cocinados, si no se desea comer allí mismo. Completan los equipamientos amplias explanadas soleadas, mucho bosque, gran aparcamiento, mesas y barbacoas. Si se sale del área de recreo, encontrareis muy pronto el bosque. No dejeis de llegar hasta la antigua cantera de los pájaros, que es un espacio de gran interés geológico, mineralógico y naturalista, muy bien restaurado. Ahora es un lugar fresco y húmedo donde anidan muchos pájaros. También se pueden hacer diversos itinerarios de naturaleza, por la vertiente más sombría, bajando hacia los valles de Santa Creu y Sant Feliu. Si sois buenos caminantes plantearos llegar hasta el santuario de la Salud o hasta Castell Ciuró. La carretera BV 1468, continúa hacia Sant Bartomeu de la Quadra, donde hay otros espacios interesantes, como la Rierada, y termina en Molins de Rei. De Santa Creu d’Olorda, una pista de tierra, de uso industrial, (canteras), baja hasta Sant Feliu de Llobregat, pero hay que vigilar su estado.